Quan algú deixa sa casa als 15 anys, es sol dir que madura abans del que li toca i viu experiències en edats encara prematures que li fan créixer com a persona. És el cas de Montserrat Brotons, criada a Cocentaina, origen que duu molt arrelat al cor, des de xicoteta jugava a bàsquet a l’escola i al extint Club Alcoià de Bàsquet.

Després de tan sols una temporada jugant a un club, li van convocar per anar amb la sub-15 de la Selecció Espanyola i un parell de mesos després li van oferir marxar al centre d’alt rendiment del combinat nacional. Montse va acceptar el repte i va fer les maletes per primera vegada cap a Esplugues de Llobregat, lloc on va estar tres anys.

Marxar amb 15 anys de casa va ser dur però estic molt contenta d’haver gaudit tot el procés que m’ha portat fins a ací

Anar al Segle XXI eren paraules majors, feia només un any que jugava a un equip. Era una decisió important i vaig decidir apostar per anar-me’n. Abans no hi havia tantes oportunitats i vaig decidir aprofitar-la”, explica la basquetbolista que als 18 anys i després d’una última temporada lesionada, va decidir ‘complir el somni americà’ i agafar la porta que se li va obrir als EUA.

“Em van oferir estudiar la carrera de Màrqueting a la Universitat Oral Roberts de Tulsa (Oklahoma) i formar-me com a jugadora en les lligues universitàries”, comenta Montse. No li va eixir malament la decisió perquè es va graduar amb matrícula d’honor i era una de les dos millors jugadores de l’equip després de quatre anys d’experiència, l’últim en plena pandèmia.

Quan va acabar la darrera temporada als Estats Units al Oral Roberts University (ORU), li van contactar diferents agents per a dur-la com a jugadora professional de bàsquet i així va acabar al Bembibre de Lleó. Va ser el seu debut en la Lliga Femenina amb 21 anys i la seua tornada a casa, almenys, al mateix país.

“En eixe moment no sabia si podria ser jugadora o m’hauria de buscar altra feina però quan em van contactar els agents vaig sentir que tot el treball donava els seus fruits i va aparèixer l’oportunitat de jugar a Espanya i no m’ho vaig pensar per estar més a prop de la família”, assegura la número ‘5’ del Cadí La Seu.

Hi havia un moment que no sabia si podia ser jugadora després d’acabar la universitat als EUA però vaig firmar amb un agent i vaig poder vindre a Espanya a jugar

El conjunt català li va reclutar després de la seua temporada de debut a Lleó i ara està assentada com a jugadora important dins de la pintura del Cadí La Seu. “Estic molt contenta d’estar a aquest equip perquè és com una família per a mí. Vivim juntes i ho fem tot juntes, estic molt a gust i almenys puc baixar de tant en tant a Cocentaina a veure a la família”, assenyala la pivot.

Amb aquest equip ha començat el seu segon any i hui jugarà per classificar-se als quarts de final de l’Eurocup. Serà el partit de tornada contra el Flammes Carolo francès però les catalanes jugaran amb una renta del duel d’anada de 18 punts. “Tenim marge però no ens hem de relaxar. Volem seguir avançant en aquesta competició. Estem jugant molt unides”, analitza.

Pas a pas, més a prop de casa

Montse es troba molt a gust a la Seu d’Urgell, localitat del Cadi La Seu. Allà està rodejada de muntanyes i natura, com a Cocentaina. “És paregut al meu poble. M’agrada molt l’entorn i el club. Em tracten molt bé, tenim una família ací i estic aprenent moltíssim de la gent del club i de les meues companyes”, apunta.

Tinc la porta oberta al següent pas. Treballem perquè les oportunitats es creen amb el nostre esforç però hem de gaudir cada pas que donem

No obstant això, cada esportista professional ha de mirar pel seu futur i Montserrat Brotons no serà l’excepció. Com tothom, li agradaria estar més prop de la família encara que n’ha trobat una a La Seu. Ella s’ha format com a jugadora i com a persona fora de la Comunitat Valenciana, que la va veure créixer. Qui sap si cap dia li arribarà l’oportunitat del Valencia Basket.

“A voltes no saps cap a on vas en aquest món del bàsquet i ara estic més segura del que vull. Vull seguir millorant. Tinc la porta oberta al següent pas però em queden dos anys ací al Cadí, aquest i el següent, i estic molt bé ací. Treballem perquè les oportunitats es creen amb el nostre esforç. Hem de gaudir cada pas que donem i ara estic molt a gust però sempre amb mentalitat d’aprendre i tindre curiositat pel camí”, assenyala Brotons.

Per a Montse, també seria una il·lusió tornar a jugar a la Selecció Espanyola. Moltes de les seues companyes al Segle XXI, hui juguen a l’absoluta. “Seria un somni jugar al màxim nivell a prop de casa en un club que està fent grans actuacions a les competicions nacionals i europees i també anar a la Selecció Espanyola però tot arribarà si ens ho guanyem i ho lluitem”, finalitza.

Fotos: Climent Viles i Agustí Peña