Redacción YSN
Serà, sense dubte, un dels homes recordats d'este inici d'història de l'Ontinyent 1931 CF.
Mateo Sanchis penja les botes després de les dos temporades com a jugador blanc-i-negre, després de dos ascensos consecutius i de viure moments d’alegria però també d’altres molt durs.
Mateo Sanchis Martínez (Alfarrasí, 24 d’abril de 1984) és un jugador d’altra època, d’aquells anomenats «obrers» del futbol. Ha pogut i sabut compaginar moltes facetes i ha assaborit la mel dels èxits amb la gent més propera. Però, encara que fóra un dels moments més difícils de la seua carrera, molts aficionats el recordaran per deixar-se la cara, figurada i literalment, pel seu equip.
Mateo Sanchis es va trencar el tabic nassal i els pòmuls en el partit a casa davant el Biarense, en desembre del 2019, quan ja havia acumulat 6 gols en 7 partits oficials de la Segona Regional. L’operació en la Sanitat Pública va ser un èxit, i amb la pandèmia pel mig, el búfalo es va proposar tornar més fort que mai.
La Primera Regional ha estat molt exigent, però Mateo s’ha convertit en un referent dels més joves de la plantilla, dins i fora del terreny de joc. Ara, amb la seua estrenada paternitat fa poc temps (Martín va nàixer fa un mes i mig) veu molt difícil rendir a un gran nivell i poder compaginar els assumptes familiars, laborals i futbolístics.
«La gent que ve per darrere ve molt forta, només hem de vore els nostres xavals i quin nivell tenen, crec que ja no puc aportar el mateix que abans, perquè també vull temps per a la família, i he decidit deixar el món del futbol», assegura el davanter, que també té paraules per als més joves de la plantilla: «encara que jo sóc dels més majors de la plantilla, els més joves m’han mostrat un respecte digne d’admirar i que he valorat molt».
Preguntat pel millor moment de la seua carrera no ho dubta: «L’ascens a Tercera Divisió amb la UD Benigànim i eixa temporada amb molts gols, plantant cara a rivals de major entitat». Una temporada en la que va coincidir amb el president de l’Ontinyent 1931 CF, Miguel Ángel Mullor, en aquells moments al capdavant de la banqueta beniganina.
«Encara que sóc d’Alfarrasí és impressionant i dóna molta satisfacció vore com ha respost la gent d’Ontinyent a este projecte», indica, «i és perquè les coses s’estan fent molt bé, la gent pot confiar perquè la Junta Directiva ha fet, i farà, un gran treball pel club».
«De totes les coses destacaria la relació que hi ha entre els directius i la plantilla, és una relació de proximitat com si es tractara d’una família«, assegura, i preguntat per si l’Ontinyent 1931 CF ja compta amb un nou seguidor en forma de soci també respon clar: «per suposat que sí, a partir d’ara sóc un aficionat més de l’Ontinyent 1931 i la temporada que ve em trauré el carnet de soci com un més, veient els partits que puga».
Mateo es retira després d’una temporada complicada per la irregularitat en el calendari de la competició, amb molta competitivitat en la plantilla i després d’acumular 3 gols en 14 encontres jugats. Darrere deixa una empremta molt gran en l’Ontinyent 1931 CF i en tots aquells clubs pels que ha passat, pel seu treball i per l’estima que li té l’afició. Des de l’Ontinyent 1931 CF només podem desitjar-li el millor en el seu futur professional i familiar, al mateix temps que agrair-li la seua dedicació.
