Javier Cid Molina
La mitgera de Montcada és l’única pilotaria que ha guanyat les dos edicions professionals de raspall femení de la Copa President de la Diputació de València, aquesta última formant equip junt a Victoria i amb ple de triomfs a totes les partides.
El raspall femení continua donant passos de gegant per a la seua integració com a modalitat professional. De fet, ja són dos les temporades que les pilotaries treballen oficialment per a la Federació de Pilota Valenciana i, per tant, tenen una sèrie d’obligacions i responsabilitats inherents a qualsevol treballadora. Complir als campionats i millorar el nivell.
Estic molt contenta per guanyar la segona Copa seguida i, sobretot, pel campionat que hem fet, on no hem perdut cap partida. Tan de bo arribe la tercera
I tant que ho han fet. Les partides de pilota femenina cada vegada tenen una major afluència i tenen major rellevància els campionats pel nivell demostrat per les jugadores. Tant és així que ja són dos les edicions de la Copa President de la Diputació de València que s’han jugat des que el raspall femení és professional. Un dels tornejos més importants per equips junt a la Lliga.
Amparo i Victoria parlen durant la final de la II Copa President de la Diputació de València.
Només un nom es repeteix entre les guanyadores a les dos edicions d’elit femenina disputades de la Copa President de la Diputació de València. Eixe nom és el d’Amparo Martí del CPV Borbotó. La jugadora de 23 anys va guanyar la temporada passada la Copa amb Aida i Fanni i enguany ha repetit títol junt a la rest número u, Victoria de València.
“Estic molt contenta per guanyar i, sobretot, pel campionat que hem fet. Hem tingut algunes partides complicades però en totes hem sabut anar acoblant-nos i hem acabat imposant el nostre joc malgrat jugar en parella. Ha sigut molt especial al ser la segona Copa seguida, tan de bo puga arribar la tercera”, assegura la mitgera natural de Montcada.
La primera Copa d’Amparo, guanyada la temporada passada junt a Aida i Fanni.
Objectiu Mundial
Amparo té la pilota com a forma de vida, va començar a jugar als 7 anys amb el pare i els germans, qui tenien afició. Des d’aleshores, no ha soltat la pilota. Mai havia imaginat poder viure d’allò que li agrada, per això, malgrat ser professional, continua sent el seu hobbie i la seua via d’escap.
“Vaig començar perquè a ma casa agradava molt la pilota i des d’aleshores sempre he jugat per passió. Ara vaig als campionats i als entrenaments i em distrac dels maldecaps dels estudis, és on m’allibere. Jugue per a guanyar sempre però també perquè em diverteix molt”, comenta la pilotaire, que actualment estudia per esdevindre auxiliar d’infermeria.
A qualsevol esportista li encantaria vèncer un Mundial a casa amb el suport de la teua gent
La jugadora del CPV Borbotó encara té molts somnis per acomplir dins de la pilota. Entre altres, ser campiona amb el seu club de tota la vida, el CPV Borbotó. Però també, un Mundial. “He jugat tres Europeus però mai un Mundial i em fa molta il·lusió poder jugar-lo i guanyar-lo”, assenyala Amparo.
Les sis pilotaries que seran seleccionades en un parell de setmanes jugaran a les modalitats de One Wall, Joc Internacional i Frontó. “A qualsevol esportista li encantaria vèncer un Mundial i a casa, amb el suport del teu públic. Ha de ser espectacular. Tan de bo es puga donar, tinga l’oportunitat d’anar, perquè som 9 preseleccionades i van 6, i també puguem guanyar”, indica Martí.
L’Individual, en l’horitzó
No obstant això, el Mundial d’Alzira passarà en un mes i tornaran les competicions habituals per a l’elit femenina. La més rellevant a nivell personal per a molts pilotaris i moltes pilotaries és l’Individual, una competició on cada jugador depén d’ell o ella mateix i mesura les seues forces a nivell unipersonal.
És una competició que m’agrada molt i no descarte preparar-la en un temps perquè em faria il·lusió guanyar-la
Amparo no és una excepció i aposta per eixe campionat, encara que a llarg termini. No en va, ja va vèncer a dos edicions de l’Individual quan estava en tecnificació, l’Individual sub-18 i el sub-23. “És una competició que m’agrada molt i no descarte preparar-la en un temps perquè em faria il·lusió guanyar-la”, ressalta la mitger.
Tanmteix, Amparo no està ara acostumada a traure i la lesió que arrossega al muscle aquesta temporada, no li permet plantejar-se objectius tan complexes. “Hauria d’entrenar molt el traure perquè se me carrega molt el braç després d’un parell de jocs. Ara crec que em toquen altres campionats però en un futur m’agradaria jugar i vèncer eixe torneig”, finalitza.
